Recentment estem assistint a un efecte pervers de l’economia de mercat: la pressió excessiva sobre els preus deguda a la competència.
La competència és realment necessària i permet millorar i fer més eficient el teixit empresarial d’un mercat, però ha de seguir unes regles. No pot valdre tot ja que en cas contrari el que es fa és destruir el mateix mercat al que es volia millorar.
Això resulta especialment delicat quan parlem d’empreses acreditades per l’administració i que tenen que garantir l’acompliment de les diferents normes i reglaments que la mateixa administració ha legislat. Aquí resulta vital que l’administració que acredita sigui la que auditi aquestes empreses per garantir que veritablement tenen els recursos, tan materials com humans, per poder realitzar la seva feina i fer-ho amb totes les garanties i complint tots els requisits que es demanen. Cas de no fer-ho es corre el risc d’acreditar empreses que no tenen els mínims per poder garantir una correcta execució de les seves funcions i llavors ja no parlem de competència sino de competència deslleial.
Aquest primer error dóna lloc a un altre encara més greu: si es deixa que empreses sense els mínims necessaris puguin optar a fer feines per a les que no estan degudament preparades, la conseqüència més directa serà que en no saber que estan fent només actuïn sobre el preu dels seus “serveis”, provocant un descens dels preus i menyspreant la responsabilitat de les feines que estan realitzant.
Tot això pot xocar amb el fet de què hom pugui pensar que com que es tracta de treballs en l’àmbit normatiu el millor és que siguin el més econòmics possible i aquí és on rau l’error més gran: el fet de què una cosa sigui obligatòria de fer ( ja sigui en l’àmbit industrial, en el de la prevenció de riscos, en l’auscultació de murs ancorats, en el control de qualitat,…), no vol dir que l’haguem de fer de qualsevol manera, ja que com tot a la vida el que surt molt barato a vegades acaba sortint molt car, molt més de si inicialment s’hagués fet com s’havia de fer.
L’experiència en un mercat, el tenir equips de professionals formats de forma continuada en cadascuna de les activitats en que es treballa, el tenir equips i maquinaria en perfecte estat de funcionament i calibrats, el tenir assegurances en vigor, el tenir valors i seguir-los,…. tot això costa diners i aquests diners s’han de repercutir en el preu final del servei, sino la situació no és sostenible. Darrerament parlem molt de sostenibilitat però en el fons no actuem en conseqüència, no opten per les opcions que donen sostenibilitat a les empreses que invertim en un mercat i en un país, moltes vegades preferim lo més barato o lo de fora i això ens acaba repercutint, ja que fa que aquelles empreses que realment volem apostar per una implantació a llarg termini en un país ens veiem apartades i afectades per les empreses que només pensen en el curt termini i en que tot si val a l’hora d’esgarrapar uns quants diners i que quan es destrossi el mercat a ells els és igual perquè o bé buscaran un altra sector que destruir o bé tornaran al seu país d’origen ( país per cert a on nosaltres no podem actuar per un tema d’acreditacions legals però aquí al Principat tot són portes obertes a la seva entrada )
Llavors em torno a preguntar: la responsabilitat té un preu? I la resposta és que si, però també el té encara que no el paguem, ja que no fent-ho ens tornem pitjors, deixem l’activitat en mans de gent sense coneixements ni escrúpols, deixem que alguns dels agents encarregats de garantir el compliment dels reglaments i normatives estiguin poc preparats i això provoca una sensació de què l’administració “passa” de certes coses i el client final només ho veu com un acte impositiu que costa diners i no serveix per a res més i com a tal busca el millor preu i això es va retroalimentant fins el moment en que ja no tindrem gent preparada per a fer les coses i haurem d’anar-la a buscar fora del país ( probablement la mateixa que haurem fet marxar en no ser reconeguda la seva vàlua a casa nostra ) i amb això ens anem fent petits com a país i la nostra cultura de la qualitat cada cop serà més petita i cada cop serem menys competitius, perquè un mercat competitiu ho és en la mesura de què els agents encarregats per vetllar del compliment de normes i reglaments són més competitius i preparats, en definitiva, quan la responsabilitat si té un preu.
JMª Comes Canal
Enginyer de Camins, Canals i Ports.
DG Grup Pirineu i Assegurprevenció.
