Tothom és conscient de la realització d’una sèrie de provetes de formigó durant l’execució de qualsevol obra. Aquest assaig destructiu ens indica la resistència a compressió del formigó de l’obra aportant-nos un valor que garanteix la seguretat de la construcció.
Avui en dia, i cada dia més, trobem estructura metàl·lica en edificis nous, rehabilitacions i reformes. En aquest cas el control del material base ja ens ve donat de fàbrica i per garantir una correcta execució de l’obra s’han de verificar les diferents unions entre els elements metàl·lics. Aquí hi trobem la primera diferència fonamental: el formigó es realitza mitjançant una fórmula comprovada d’on s’ha de verificar, mitjançant sèries de provetes, la seva reacció química a obra, i les unions de l’estructura metàl·lica són realitzades per operaris especialitzats que es troben sotmesos a diferents factors: com la posició de soldadura, com l’accés a la mateixa o com les inclemències meteorològiques.
Simplificant, podríem parlar d’un procés mecanitzat, la fabricació del formigó, i d’un procés totalment artesà com és la realització d’una soldadura.
L’altre punt on es diferencia és el control. El trencament d’una proveta de formigó és un procés automatitzat i destructiu, mitjançant una premsa que ens indica la resistència de la mateixa, i en canvi la verificació d’una soldadura és un procés realitzat per un tècnic experimentat i qualificat amb aquest tipus de treball.
La verificació o inspecció d’una soldadura és un assaig no destructiu que es pot dividir en dues grans categories de mètodes d’assaig: superficials o volumètrics.
Dins dels mètodes d’assaigs superficials parlaríem, entre d’altres, de les verificacions visuals, o bé per partícules magnètiques o bé per líquids penetrants. Dins dels mètodes d’assaigs volumètrics parlaríem, entre d’altres, dels ultrasons. En tots els casos són mètodes d’assaigs on es requereix la interpretació d’uns resultats visibles per part d’un tècnic. Aquest tècnic ha d’estar qualificat i experimentat ja que el seu dictamen implica un cost. Una valoració incorrecta de l’estat de la soldadura pot implicar o bé una falta de seguretat de l’obra o bé una reparació no necessària.
Tots els mètodes d’assaigs no destructius estan basats en principis físics coneguts i de la seva aplicació s’obté la informació necessària per establir un diagnòstic de l’estat de qualitat de la soldadura verificada.
La qualificació i experimentació del tècnic estan recollides en normatives europees i reconegudes a nivell internacional. Al disposar d’aquestes qualificacions i experiència, el tècnic pot valorar correctament segons les indicacions observades, durant l’assaig no destructiu, si aquestes són falses o rellevants o no rellevants. Una discontinuïtat inherent en el material base produït durant el procés secundari o bé d’acabat pot implicar un error en la valoració d’acceptació o no d’una soldadura.
S’ha de garantir la objectivitat i no la subjectivitat per part del tècnic, que aplica els mètodes d’assaigs no destructius, durant la interpretació dels resultats obtinguts.
La qualificació, experiència i certificació implica que el tècnic disposa d’uns coneixements i capacitats per realitzar les tasques d’una forma totalment objectiva en base a unes normatives europees reconegudes.
El coneixement d’aquestes normatives, diferents en cada tipus de mètode d’assaig no destructiu, implica un criteri d’observació, un criteri d’assaig per un o varis mètodes, un criteri d’avaluació i un criteri d’acceptació per cada cas.
En definitiva, per realitzar una interpretació eficaç, és decisiva la qualificació que disposen els tècnics responsables del control i assaigs de les unions soldades.
Els resultats obtinguts per les diferents tècniques d’aplicació dels diversos mètodes d’assaigs no destructius depenen dels coneixements i destreses del tècnic, a vegades de forma determinant.
Joan Zamora Farras.
Director ECAM – Empresa Grup Pirineu.
